Rozalén

Quan l´ arbre
de l´ arrel i el cel
va pujant a poc a poc

S´ enfila il.luminant estels
abraçant tot el meu dol
Ai pare que m´ abraces fort
amb el vent i sense cos
recordant cada mirada
sense (port) i sense estada
Jo t´ estimo amunt i amunt
amor no estaràs sol

No em deixis pensar amb dolor
Jo et ploro perque t´ enyoro
pero em fa somriure
m´ ajuda viure
aquest camí
i aquest destí
que ens ha fet familia

No em deixis pensar amb dolor
Jo et ploro perque t´ enyoro
pero em fa somriure
m´ ajuda viure
aquest camí
i aquest destí
que ens ha fet familia

Les pregaries reflexions i tants petons
regaran tots el racons
dels meus dubtes i il lusions

Fa tants anys que ja no et trobo
els teus fruits son plens dels buits
ara et canto i ja no et ploro

Quan l´ aire de la fred i el sol
va pujant a poc a poc

Jo t´ estimo de debo i et ploro
vull cantar tot el meu dol

Quan l´ arbre del record i el dol
va florint de sol a sol
m´ esgarrapo aquest dolor i celebro
vaig sentint
amor del bo.